Sempre és una mica complicat parlar d’uns mateixos però pens que és important que si has caigut en aquesta pàgina coneguis un poc de la intra-història de Pecan Pie. Tot just començava el segle quan jo no era és que un afeccionat a la música que es gastava els diners anat a veure concerts dels meus ídols ja fos a la península, ja fos al continent europeu. En les meves primeres sortides de l’illa vaig veure bandes com The Jayhawks, Wilco, Cracker, The Decemberists o Okkervil River. Mirant-ho per retrovisor veig que han passat quasi dues dècades i segueixen agradant-me les mateixes bandes.

Poc a poc vaig anar ficant-me al món de la música fent una pàgina web (algú dels vells recorda “s’altraweb”), poc després fent una petita col·laboració al mític programa de ràdio Local d’Assaig conduit amb entusiasme i mestria per Joan Cabot, que a més em va ajudar a apreciar més els músics locals d’aquells anys. I, finalment, poder gaudir dels primers anys, els anys bojos, del Waiting For Waits i de les entranyables Nits Angleses al Lisboa (dues aventures de l’inefable Tomeu Gomila) foren els eixos bàsics de la meva incursió en el “mundillo” de la música.

Cap al 2005 varen coincidir dos fets importants. El Local d’Assaig va morir finalment després d’una lenta agonia i, al contrari, el Waiting For Waits creixia i ja no programava al Lisboa sinó a llocs més grans, i també més freds. En aquest context vaig pensar en emular en Tomeu (Gomila) i promocionar concerts dels artistes estrangers que escoltava a casa i que possiblement ningú coneixia, però que eren (i són) tan tan bons que volia oferir-los al públic mallorquí.

Així, el juny de 2005, va néixer Pecan Pie música i cultura, i ho feu, com no, al Lisboa del carrer Sant Magí, i l’encarregat d’obrir aquesta etapa de la meva vida va ser el cantautor canadenc Gabriel Minnikin del grup The Guthries.

Tant me va agradar l’experiència que aviat em vaig animar a portar tota una banda, que foren els astres anglesos del country-rock The Redlands Palomino Company amb un concert a la Factoria de So de Santa Maria que va obrir un jove talent anomenat Lluís Albert Segura que tenia com a nom artístic, L.A.

Poc després i amb l’ajuda de’n Lluís (Segura) que havia seguit aquestes passes per crear Stereo Records, Pecan Pie música i cultura es va convertir en associació cultural no lucrativa amb la incorporació de na Marga Gomis primer de tot, i d’alguns amics després, amb uns estatuts on es diu que els objectius de l’associació són:

• Promoure els concerts i altres activitats culturals de la música dita americana.
• Propiciar l’intercanvi cultural entre els artistes de les Illes Balears i els de fora.
• Difondre la cultura musical americana.

I un bon grapat d’anys després, aquí seguim, amb els mateixos objectius. Actualment dins l’associació hi ha les mateixes persones que als inicis i un grapats de bons amics que ajuden sempre amb el que poden a fer realitat els concerts de Pecan Pie i, com no el nostre festival anual, el Summer Pie Festival, on posam tots els esforços cada any en preparar un menú 50% bandes forànies i 50% bandes locals amb molta cura i tota la fe de que us estam oferint propostes musicals de la màxima qualitat.

També és important destacar que com a associació hem elaborat un Pla d’Igualtat de gènere basat en tres eixos: la pròpia associació, els actes que organitzam i el públic sobre el qual incidim. Podeu consultar el pla d’igualtat aquí mateix.

Vull destacar que el més important de tots aquests anys de Pecan Pie són la “família” que s’ha muntat als voltants. Músics locals i estrangers, tècnics de so, dissenyadors, fotògrafs, assidus dels concerts, patrocinadors, treballadors de l’administració, gestors d’espais culturals, en definitiva, persones, moltes persones que m’han aportat la seva humanitat, el seu apreci, la seva bona feina; el temps i les vivències viscuts amb totes aquestes persones, això és el millor que ens ha donat i ens dóna Pecan Pie.

Voldria agraïr molt especialment les institucions que més han ajudat en aquests anys a tirar endavant “es carro”. El Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma, Sa Nostra en els bons temps, l’Institut d’Estudis Baleàrics, ara Illenc, i d’altres que fan una llarga llista.

Gràcies a tots, i sobretot, gràcies a tu que decideixes sortir de casa i venir a veure un concert. Ets un petit héroi !

Joan Andreu, president